Alt de les Ombries i Bodegues de Gea (Lliría)

INDEX IBP DEL ITINERARI

Introducció:

Corral partida Alcayde

Ja fa alguns anys que tinc en ment realitzar una ruta per la zona més forestal del terme de Llíria. Després de valorar cap a quines partides anar, em decidisc per pujar al punt més alt del terme. Este lloc, segons els mapes de l’IGN i l’ ICV, és l´Alt de les Ombries amb 887msnm. Per arribar al cim hi ha prou opcions; evidentment es tracta del límit del terme de Llíria amb Andilla, és a dir, al sector NO del terme, la banda més septentrional de la Concòrdia.

Amb estes dades és necessari agafar transport i fer un itinerari d´aproximació, consultant mapes i els senders de xicotet recorregut homologats de la Concòrdia. Trobe una opció que resulta coincidir amb les meues intencions, el sender del Barranc del Gasque, que parteix de la “Rotonda del Pí” a la ctra. d´Alcubles. Malgrat la coincidència, l’itinerari del sender és llarg i després dels incendis del 2012 no tinc molt clar que estiga ben senyalitzat. En este punt em ve al cap una persona amb prou bagatge en el coneixement del patrimoni natural del terme de Lliria, així que acudisc a Lluis Andés i ,ràpidament, em posa en contacte amb el seu amic Pepe Madrigal, altre apassionat de la natura i el MTB.

Gràcies a Pepe accedisc a un track “gps” d´un itinerari circular d´aproximadament 12km de distància, i que recórre zones molt interessants com l´esmentat Alt de les Ombries, alguns corrals de muntanya típics de la zona, una bona part de la divisòria del terme amb Andilla que segueix la línia de cims des de l´Alt de les Ombries fins el Mojón Blanco i que ens asseguren unes panoràmiques excepcionals de tot el terme de Llíria, del Camp del Túria i de les comarques limítrofes.

Bodegues de Gea

La guinda del pastís: “Les Bodegues de Gea”. Un conjunt de masies que configuren un xicotet poblat amb arquitectura típica rural, amb uns lligams evidents amb l´agricultura, la ramaderia i el territori. Sens dubte, un veritable tresor patrimonial que ens permet translladar-nos en el temps vàries décades enrere.

Com a punt de partida opte per un lloc on fa anys es va dur a terme un projecte 

Inici i fi de la ruta

d´investigació del comportament del foc en la vegetació mediterrània. Encara podem trobar el cartell informatiu del programa. Per arribar fins aquí, cal agafar la ctra. d´Alcubles fins el Pí. Una vegada arribats a este punt, hem de començar a pujar el port de muntanya i al kilòmetre 10, aproximadament, a mà esquerra, naix un camí de terra transitable que, paral.lel al Barranc del Gasque, avança direcció a les Bodegues de Gea. Per aquest camí principal a uns 2 km aproximadament del seu naixement, està el punt de partida i finalització de la ruta.

L´itinerari:

Estacionem el cotxe en un eixample del camí, just al costat de les parcel.les 

d´experimentació del foc. Des d’aquí ixen dos camins que tiren cap al nord, agafem el de l´esquerra de menys pendent i que ens permet anar escorcollant l´estat actual del bosc mediterrani.

A la part baixa de la nostra ruta, la zona no sembla afectada per l´incendi del 2012, i mostra un grau de cobertura del sotabosc i arbòrea important.

La composició florística que acompanya al Pi blanc ( pinus halepensis) com a exponent predominat de l’estrat arbori és prou heterogènia, així per damunt s´observen ; Estepa blanca (Cistus albidus), Matapoll (Daphne gnidium), Llentiscle (Pistacea lentiscus), Romaní (Rosmarinus officinalis), Timó (Thymus vulgaris), Ginesta vera (Cytisus heterochrous), Coroneta de frare (Globularia alypum), Petorreta (Erica multiflora), Sempreviva borda (Helichrysum stoechas), entre d´altres.

Estepa blanca

Albaida

Estepa negra

Barranc que baixa de "La Guarida"

La primera part del l´itinerari és una pujada costant, encara que hi ha alguns descansets que permeten admirar el paisatge que s´obri a la nostra esquena: cap al sud, tot el Camp del Túria als nostres peus, un paisatge mosaic de camps de conreu, rodals de bosc, tossals, etc. Al nord, en canvi, un gran mur al davant: la partida de La Guarida i la Rocha de Gea conformen un imponent circ muntanyós que tanquen el camp visual on s’albira els naixements de barrancs amb forta pendent que evaqüen l´aigua de pluja que cau damunt la muntanya. És important assenyalar que molts d´estos xicotets barrancs estan abancalats i aprofitats per al cultiu d´oliveres, ametlers o garroferes.

Bancals de pedra en sec.

Vistes cap al SE.

Talús terrós i sorrenc a la riba del barranc, amb túnels que
semblen nius d´abellerols

Una vegada superat este primer esglaó muntanyós, el paisatge canvia notablement. El camp visual és molt més ampli, fins i tot, ja es pot divisar la mar i diverses comarques cap al sud i oest; al nord ja intuïm el nostre objectiu.

Encara ens queda una última espenta per arribar a l´Alt de Les Ombries. Ací el bosc ha estat molt més afectat per l´incendi del 2012 donat que encara es poden observar els troncs calcinats dels pins. Per sort, coscolles i carrasques xaparres han rebrotat i conformen un mantell dens i tancat, que permet contindre la terra i aturar l’incipient risc d´erosió, sens dubte la gran amenaça de les nostres muntanyes. Este enclau, al mateix temps, serveix de refugi de la fauna autòctona, fet que podem corroborar amb

 l´observació de varies parelles de perdius (Alectoris rufa) que aviat faran els nius.

Paisatge cap al SO.

Restes troncs calcinats, incendi 2012.

Societat de caçadors de Llíria, menjadors fauna.

Carrasca rebrotada.

Timó

 

Vall del Barranc del Castellar, al mig es troben les Bodegues de Gea.

Alt de Les Ombries 887m.

Abans d´arribar al cim, a menys d´un km d´este, trobem dos corrals típics del nostre territori que encara conserven els arcs i desafien el temps amb l´enyorança d´un passat vigorós. Els noms dels corrals no apareixen als mapes. Es troben a les partides de la Garita, Terrericos Pardos, Alcaide.

Corral I partida Alcayde

Corral I partida Alcayde

Corral I partida Alcayde

Corral II partida Alcayde

Corral II partida Alcayde

Corral II partida Alcayde

Arribem al cim. Ens trobem al sostre de Llíria, 228km2 de terme als nostres peus.Un vèrtex geodèsic marca el punt cartogràfic exacte de l´Alt de Les Ombries, 887msnm segons els mapes, 881m segons el gps. Cap al Sud el paisatge semblant al d´abans, en canvi al nord podem contemplar el tàlveg on es troba Alcubles, el casc urbà, i un gran nombre de referències topogràfiques d’entre les quals destacaria les següents: La Calderona, Montemayor, Alcubles, La Bellida, Oset, Penyaparda, Penyes de Deu, Cerro Simón, La Serrania, Muntanyes de Xiva, Pic Ropé de Xera, i cap al sud-est, observem perfectament el Montgó, el Montduver i el Montcabrer, entre d´altres.

Vèrtex geodèsic: "Les Ombries"

Dades GPS

Alcubles 

Oset, als peus del Penyaparda.

Vistes cap al SE, llàstima les boirines matinals.

La Bellida a tir de pedra.

La tornada la farem seguint la línia de cims cap a l´oest, anirem per damunt del límit administratiu entre Llíria i Andilla fins que, passat el naixement del Barranc del Castellar, seguirem el seu traçat, peró en alçària, direcció al Mojón Blanco, Collado de la Losa, La Ferradura, i ja arribariem sempre en descens a Les Bodegues de Gea.

El camí va pel límit administratiu entre Andilla i Lliria.

Puntualment travessem xicotets puntals.

Pi calcinat incendi 2012

Vessant oest de "Las Rochas de Gea", Barranc del Castellar.

Malgrat la deforestació notable en este sector, ja hi ha un mantell
óptim per a lliutar contra l´erosió.

Xicotetes mostres de la vegetació potencial d´aquestes muntanyes.

Collado de la Losa, vistes ONO,
al fons destaquen Les Penyes de Déu.

Bassa cinegètica.

Vall del Castellar i Bodegues de Gea.

Oliveres a l´entrada del poblat.

El tall que el Barranc del Castellar ha fet sobre la muntanya és impressionant; els seus sediments transportats formen una xicoteta vall al.luvial on els conreus de secà prosperen amb ímpetu. Les Bodegues de Gea, com la resta de bodegues del terme, és un extraordinari exemple de vida rural sostenible, haurien de ser referent d´estudi per a mirar el desenvolupament del territori amb altres ulls, una mirada més natural, més arrelada al paissatge que ens envolta. Cal recuperar un fragment del nostre passat per a encarar amb esperança d´èxit els reptes del futur més immediat.

Després de gaudir del patrimoni etnològic de les Bodegues, eixim un poc assolats cap el final de la ruta. Moltes són les idees que es barregen al meu cap de tot alló que s´hauria de fer i que, malauradament, la societat actual no sembla tindre-ho entre les seues preferències.

Imatges de Les Bodegues de Gea:

Acabant el camí, encara travessem el Mas del Poll, la partida de Cerverones i el Corral 

d´Ambrossio abans de vore de nou el cotxe, que aguaita envejós per no arribar on els peus ens han portat en la nostra aventura de hui.

Zona boscosa pròxima al Corral d´Ambrossio.

Corral

Detall de l´arc

Un altre arc de la zona interior del Corral.

Barranc del Gasque al costat del punt d´inici/partida.

Mapes, perfil, enllaç al track:

Captura visor wikiloc, capa mapa IGN.

Captura visor wikiloc, capa mapa base.

Perfil de l´itinerari.

Powered by Wikiloc

AGRAÏMENTS:

* Ll. Andés i J. Madrigal pel track i la informació.

* E. Llàcer per la seua inestimable ajuda.